L’articulació de la espatlla és una de les més problemàtiques del nostre cos, sobretot un cop passada la dècada dels 40 anys d’edat, tot i que sempre poden donar molèsties si no en fem un bon ús.

Les lesions d’espatlla les podem agrupar en tres grans grups:

• Tendinopaties i bursitis
• Fractures i fissures
• Luxacions i inestabilitats

En aquest article parlarem sobre el primer grup, tendinopaties i bursitis, ja que els dos altres tenen més incidència després de caigudes i traumatismes.

La biomecànica de l’espatlla

Abans de continuar, és necessari que fem un petit repàs a la anatomia i al funcionament d’aquesta articulació.

L’espatlla, a diferencia d’altres articulacions del cos, es sustenta gràcies a la seva musculatura. Aquesta musculatura ha de mantenir-la penjant en suspensió, i a més a més, permetre-li tenir un bon rang de moviment.

Està formada per tres óssos: l’húmer, l’escàpula i la clavícula. Els lligaments són pocs y dèbils, excepte els que trobem sota la clavícula (coracoclaviculars).

Si parlem de la musculatura, trobem dos tipus de funcionaments musculars diferents. Uns músculs s’encarreguen de donar estabilitat a la articulació, i els altres, moviment. I és aquí on resideix el problema. Els músculs encarregats del moviment, com el pectoral, el deltoides o el dorsal ample, guanyen per golejada als encarregats de la estabilitat. Aquests últims són el famós grup muscular anomenat manegot dels rotadors, on trobem el famós supraespinós, infraespinós, subescapular i el rodó menor. Tots ells son responsables dels dolors de l’espatlla si tenim un desequilibri de forces.

Per tant, si venim al gimnàs i treballem els músculs del moviment per lluir uns bons pectorals o unes bones espatlles i no treballem els músculs de la estabilitat, acabarem patint dolor tard o d’hora.

Que son les tendinopaties i bursitis

Són les famoses tendinitis, tot i que aquesta nomenclatura és incorrectament utilitzada. Una tendinitis exigeix inflamació, i la majoria de vegades estem davant de tendons degenerats però no inflamats.

Aquestes tendinopaties poden aparèixer de cop i volta sense cap explicació aparent. Les causes són diverses: un gest repetitiu de colpeix jugant a pàdel, milers de micromoviments amb el ratolí a la oficina, una caiguda mesos abans, no realitzar tècnicament bé els exercicis i fins i tot abusar de la natació sense un treball estabilitzador al gimnàs.

Quan els músculs encarregats del moviment són més forts que els estabilitzadors, el cap del húmer té tendència a descentrar-se de la seva cavitat, ja que no està encaixada a la perfecció com el maluc (sinó no, no podríem moure tan lliurement els braços). Si hi ha un descentratge, per tant, els músculs estabilitzadors han de fer un treball extra, s’acaben degenerant i fan mal. Estarem davant d’una tendinopatia. Si a més a més, ens fa mal durant la nit i el dolor baixa pel lateral del braç, estarem patint una bursitis subacromial, que és una lesió lleu, però molt dolorosa i fatigant.

Els tendons poden aguantar molt temps sense donar simptomatologia, però un cop la donen, hem d’acudir al fisioterapeuta per reparar aquest problema mecànic quan abans millor. El dolor és molt invalidant, i a vegades molts pacients acaben cometen un gran error que juga en contra de la salut de la seva espatlla, que és la infiltració de corticoides o la intervenció quirúrgica del manegot, on gaire bé sempre acaben pitjor que al inici de la lesió, ja que en cap moment arreglen el problema mecànic de l’espatlla.

 

Però, i que poden fer els socis del EKKE per tenir unes espatlles sanes?

1-A la mínima molèstia, vine a la consulta o acudeix a un fisioterapeuta especialitzat. Farem un treball de re-equilibri de l’espatlla, així com de la zona dorsal i cervical, la qual està en íntima relació.

2-Oblida les infiltracions de corticoides i tractaments per ona de xoc. Durant 8 anys de treball, he pogut veure com tant les infiltracions i les ones de xoc realitzades a alguns centres de Lleida, provoquen una rigidesa espectacular a l’espatlla. El dolor disminueix aparentment, doncs “adormen” els receptors encarregats de transmetre el dolor, però el problema persisteix i el dolor torna tard o d’hora.

3­-Poset en mans dels nostres tècnics i oblida les pautes d’exercicis que trobis per Internet. Molts exercicis són lesius, i això que s’han utilitzat “tota la vida”. Les elevacions laterals, frontals, les rotacions internes del braç i l’exercici de la barra al mentó, entre molts d’altres.

4-Realitza correctament el press banca i el press militar. Quan aixequis la barra i arribis a la extensió completa del braç, dóna un temps de 2 o 3 segons abans de tornar a baixar, això farà que els estabilitzadors treballin. Si fas les repeticions sense parar, estaràs afavorint al desequilibri que hem comentat abans.

5-Inclou les famoses planxes abdominals, tant frontals com laterals. Aquestes, a part de treballar l’estabilitat de l’abdomen, també incideixen en la de l’espatlla. Estigues atent i col·loca els colzes a terra just a sota de l’espatlla, ja que sinó la angulació pot ser lesiva.

6-Si ets habitual del pàdel, la natació o el Body Pump, i no realitzes un treball a sala específic, patiràs una tendinopatia tard o d’hora. La sala no és només pels “musculats” del gimnàs, sinó un espai per equilibrar el nostre cos.

 

Marc Rodríguez, fisioterapeuta i entrenador personal de l’ekke

Demana cita a l’ekke beauty

Més informació a [email protected]